La Festa Major
Després que el Papa Pius IX declarés la Verge de la Mercè patrona de la ciutat (1868) a instàncies del Bisbe de Barcelona Mn. Pantaleón Montserrat, Barcelona va començar a celebrar les festes patronals al setembre; un mes molt apropiat perquè les principals activitats agrícoles havien acabat i era el moment de donar gràcies per les collites i celebrar-ho. D'aquesta manera el 1871 s'instauren les festes patronals de la ciutat de Barcelona des de la perspectiva civil, fixant el 24 de setembre com a dia de la festa major, essent obligatòria la festa laboral. D'aquesta manera, el 24 de setembre queda fixat al calendari amb lletres daurades per celebrar la festa civil i religiosa de la Patrona de la ciutat: el dia de la Mare de Déu de la Mercè.
La Mercè com a festa va prendre vol el 1902, quan sota l'impuls de Francesc Cambó, es va celebrar una Festa Major que es va convertir en model de les que encara avui tenen lloc a tot Catalunya. De tota manera, la festa de la Mercè va patir molts alts i baixos deguts a la guerra civil, les mancances de la postguerra i els anys del franquisme, on la festa va tornar a ressorgir amb la joiosa participació de tots els barcelonins.
Amb l'arribada de la democràcia, la Mercè va assolir el caràcter de festa autènticament popular, gràcies a la col·laboració d'entitats de tota la ciutat. Avui dia, la Mercè és una festa que ocupa festivament un gran nombre d'espais públics amb una programació centrada en la cultura mediterrània. En menys d'una setmana, Barcelona aplega una ingent programació d'arts de carrer, cercavila, concerts, balls tradicionals i moltes altres activitats que donen a la ciutat un aire molt alegre i jovial. Totes aquestes activitats lúdiques de la Mercè són, en realitat, un compendi de la cultura popular de tot Catalunya. Apareix la sardana gironina, els castells i els diables del camp de Tarragona, les danses que encara avui es mantenen vives per tota la geografia catalana, així com la garriga provocada per les colles de gegants i capgrossos.
LA FESTA RELIGIOSA
En el pla religiós, nou dies abans de la festa se celebra la NOVENA dedicada a la Mare de Déu. Després del rosari solemnement resat on s'intercalen darrere de cada misteri les estrofes cantades dels goigs (a les 18,30h), amb acompanyament d'orgue, té lloc la santa Missa a les 19,15h. Cada dia de la novena la Missa és presidida i predicada per un sacerdot diferent i, de vegades, per bisbes.
El dissabte o diumenge anteriors a la festa de la Mare de Déu, té lloc la processó solemne que parteix de la Basílica amb destinació cap a la catedral, on té lloc la Santa Missa. A l'altar la imatge de la Mare de Déu de la Mercè presideix tota la celebració, amb la catedral abarrotada de feligresos, autoritats civils i militars i personatges insignes de la ciutat.
La vigília de la festa està protagonitzada per la Germandat de la Mare de Déu de la Mercè. A les 19,15h se celebra la Missa dels germans que sol estar presidida per algun dels bisbes auxiliars de la diòcesi.
El dia gran és el 24 de setembre. A primera hora del matí, cap a les 8,15h té lloc l'ofrena floral per part dels trabucaires, que amb els sons dels seus trabucs a la plaça obren per a tota la ciutat les activitats de la festa. La primera Missa per als més matiners té lloc a les 8,30 h. A les 10,30 la Missa Major presidida en general pel Cardenal D. Juan José Omella Omella, acompanyat pels bisbes auxiliars de la ciutat i pels de les diòcesis germanes de Sant Feliu i Terrasa i molts sacerdots i religiosos mercedaris. També hi són presents les autoritats civils i militars, i feligresos de la Mare de Déu de la Mercè. Atès l'aforament limitat i per raons de seguretat, per accedir a aquesta celebració eucarística cal una invitació especial.
Al llarg del dia se celebren la resta de les Misses de la festa: a les 12,30h la Missa del migdia, a les 16,00h la Missa acompanyada per la Germandat del Rocío, a les 17,30 el solemne prec del Sant Rosari, a les 18,00h la Missa de la tarda, a les 19,00h la Missa acompanyada pels seminaristes de la diòcesi ia les 20,30h la Missa de cloenda. La jornada acaba de manera lúdica amb el concert tradicional de la Cobla de Sant Jordi, a les 21,30h.
Durant tot el dia els devots de la Mare de Déu van passant davant del cambril de la Mare de Déu per expressar davant seu els seus precs, súpliques, oracions, accions de gràcies,… Tots expressen des del més profund dels seus cors la lletania tradicional i tan repetida durant tants segles: "Mare de Déu de la Mercè, Princesa de Barcelona, pregueu per nosaltres".