L'Ordre de la Mercè va ser fundada l'any 1218 per Sant Pere Nolasc, a Barcelona, comptant amb l'aprovació de Jaume I, aleshores encara nen, i el bisbe de Barcelona Berenguer de Palou. La seva fundació va tenir lloc a la catedral de la Ciutat Comtal i va obtenir la seva aprovació canònica el 17 de gener de 1235, pel Papa Gregori IX.
Encara que l'Ordre de la Mercè neix en una època en què amb el creixement de les ciutats, el comerç i els gremis, comencen a aparèixer les ordres mendicants (com els franciscans i dominics) va tenir en els seus orígens trets de les ordres militars de la època, arribant a existir mercedaris armats que s'encarregaven de custodiar i defensar les expedicions mercedàries constituïdes per redimir cristians captius. Els militars mercedaris també van col·laborar en la reconquesta. Va ser el 1327 quan l'Ordre de la Mercè va perdre aquest caràcter militar inicial passant a ser una Ordre exclusivament religiosa, de germans cooperadors i sacerdots.
L'Ordre de la Mercè va néixer per dedicar-se a la redempció dels cristians captius. Sant Pere Nolasc va ser prior de la Almoina per als captius a l'Hospital de Santa Eulàlia, situat al costat mateix de la catedral. En aquest Hospital, fundat al s. X pel Comte de Barcelona i que des de sempre va comptar amb la protecció real, s'atenia els pobres, es cuidava els malalts, s'alimentava els famèlics i també es recollien almoines per rescatar els cristians en poder dels musulmans, ja sigui per ser presoners de guerra o segrestats en actes de pirateria marítima o terrestre (ràtzies nocturnes). Aquests cristians eren traslladats a territori musulmà per treballar com a esclaus en condicions molt dures. Molts morien o intentaven millorar en alguna cosa les seves condicions de vida abjurant de la fe cristiana i passant a ser musulmans de segona fila, no deixant mai de rebre el menyspreu dels seus captors.
Gràcies a les relacions comercials, que mai van deixar d'existir, es demanava preu per ells a canvi de la seva llibertat, i aquest missatge era rebut per les famílies dels mateixos que moltes vegades no tenien els diners per al rescat o, si en tenen, es endeutaven per portar a casa els seus éssers estimats. Existien fins i tot uns comerciants anomenats exees o alfaquecs que feien d'intermediaris per a aquests fins.
Aquesta realitat explica el perquè es rebien almoines i herències per destinar-les a la redempció dels captius, i l'Hospital de Santa Eulàlia hi organitzava redempcions. És per això mateix que el 1203 ja tenim Pedro Nolasco rescatant més de 300 captius a València en la seva qualitat de Prior de l'Hospital, abans fins i tot de la fundació de l'Ordre de la Mercè que va tenir a l'Hospital de Santa Eulàlia el seu embrió, de manera que el primer nom que van rebre els seguidors de Nolasco després de la fundació de l'Ordre va ser el d'Ordre de Santa Eulàlia. Seria més tard quan es va identificar aquests frares amb el que feien: “mercè”, ja que en el llenguatge de l'època “fer mercè” era sinònim de rescatar captius. A mitjan s. XIII ja es coneixia aquests frares com els frares de la Mercè o de Maria de la Mercè. D'aquí a ser anomenats “mercedaris” ja n'hi havia poc…
L'emblema que caracteritzarà els mercedaris és el cèlebre escut, que es divideix en dues parts: la superior amb l'emblema de la catedral de Barcelona: creu blanca (o plata) en fons vermell; ia la part inferior l'escut de la Corona d'Aragó, amb les franges verticals daurades i vermelles, i la corona reial rematant la part superior de tota la insígnia. L'escut figurarà en el blanc hàbit dels frares mercedaris i es farà palès a les seves esglésies i convents.
Les darreres redempcions van tenir lloc a finals del s. XVIII. Es calcula que el nombre total que persones redimides pels frares de la Mercè des de la seva fundació va assolir els 80.000 alliberats.
L'Ordre de la Mercè també va tenir un paper molt important en l'evangelització d'Amèrica, i ja hi ha present un mercedari en el segon viatge que Cristòfor Colom va fer al Nou Continent. Dóna fe d'aquesta important empremta mercedària a Amèrica l'arrelada devoció a la Mare de Déu de la Mercè a tots els països de parla hispana: esglésies, basíliques, patronatges, festes, noms, universitats,… Tal és així que actualment la majoria de les Províncies Mercedàries que constitueixen l'Ordre estan situades a Amèrica: Mèxic (que abasta Mèxic, Hondures i Cuba), Argentina, Xile, Equador (que també té convents a Bolívia i Colòmbia), Perú, Brasil… i les que no són a Amèrica ( Aragó, Castella i la província Romana), tenen vicaries en aquest meravellós continent (Aragó, a Veneçuela, Guatemala, El Salvador i Panamà; Castella a Puerto Rico; Romana, als EUA). De la mateixa manera, tant la província d'Aragó, com la de Castella i la de Xile tenen fundacions a Àfrica (Moçambic, Costa d'Ivori, Angola, …) i la Romana a Àsia (Índia).
Juntament amb la branca masculina, hi ha al frondós arbre de la família mercedària diverses branques femenines: les Mercedàries de l'Ordre de la Mercè, de cloenda i que tenen el seu origen a Santa Maria de Cervelló (les restes mortals incorruptes de les quals són presents a la basílica des de 1290), les Mercedàries Missioneres, les Mercedàries de la Caritat, les Religioses de La nostra Senyora de la Mercè, les Germanes Mercedàries del Nen Jesús, les Mercedàries de Santíssim Sagrament, les Mercedàries de Bérriz, …. I també una branca descalça de mercedaris i mercedàries. Per a més informació sobre la Família Mercedària us recomano consulteu aquesta web:
www.ordendelamerced.orgFinalment, no hem d'oblidar en aquest breu resum els sants mercedaris que constitueixen el mirall on tot mercedari o amic de la Mercè s'ha de mirar per seguir amb exemplaritat les empremtes de Nolasc: Sant Pere Nolasc, Sant Ramon Nonat, Sant Pere Armengol, Sant Serapi , Sant Pere Pasqual, Santa Maria de Cervelló, la beata Mariana de Jesús, la beata Margarida Maturana, el beat Juan Nepomuceno Zegrí Moreno i els beats màrtirs de la sagnant guerra civil espanyola P. Mariano Alcalá i 18 companys mercedaris.
Actualment, l'Ordre de la Mercè està integrada per prop de 900 religiosos. El seu apostolat està dirigit al món de les presons (pastoral penitenciària), missions a països pobres, acollida d'immigrants, atenció als “nens del carrer”, parròquies, santuaris, alguna escola, … Té la seva Cúria General a Roma i el nostre Superior General és el mercedari mexicà P. Leoncio Osvaldo Vivar Martínez.