La Verge de la Mercè
La Constitucions actuals de l'Ordre de la Mercè proclamen: “Per la seva intervenció en el principi i la vida de l'Ordre que porta el seu nom, els mercedaris anomenem Maria Mare de la Mercè i la venerem com a inspiradora de la seva obra de redempció”.
A l'edat mitjana, mercè era sinònim de misericòrdia, però misericòrdia exercitada amb els més pobres, necessitats i marginats de la societat de llavors, que eren els captius cristians. A la redempció d'aquests captius es van dedicar Pedro Nolasco i els seus seguidors, per la qual cosa eren anomenats “homes de mercè” i els seus convents, “cases de mercè”; com els frares atribuïen la seva fundació a la Verge Maria i perquè li tenien especial devoció, “merced” acaba sent denominació i títol d'Ella: Verge de la Mercè o de la Misericòrdia.
Els frares estaven persuadits que la Verge Maria va intervenir en la fundació de l'Ordre, per això a les Constitucions de 1272, les primeres de l'Ordre, van oficialitzar el nom de Maria en el títol, anomenant-la: Ordre de la Verge Maria de la Mercè de la redempció dels captius.
Quan els mercedaris construeixen la seva primera església el 1249 la dediquen a Santa Maria, la imatge de la qual va començar a ser coneguda com a Santa Maria de la Mercè, i se n'estendrà el culte a totes les esglésies on s'estableixin els mercedaris.
En l'evangelització d'Amèrica, ja des del 1493, segon viatge de Colom, amb els mercedaris anava sempre Maria de la Mercè, el culte de la qual es va estendre a tot el continent, on la devoció popular fins i tot va modificar amb nova ressonància el sentit del seu nom anomenant-la Nostra Senyora de les Mercedes, és a dir, repartidora de tots els dons que el seu Fill Redemptor ha dipositat a les mans.
I perquè el culte a Maria, en la seva advocació de la Mercè, adquireix gran difusió, l'Església mateixa, el 1616 amb Pius V, el 1684 i el 1696, estén el seu culte a tota la cristiandat fixant la seva festa el 24 de setembre.
L'advocació de Santa Maria de la Mercè vol fer present al misteri de l'Església la misericòrdia maternal de Maria per als qui pateixen captiveri i es troben en perill de perdre la fe; manifesta un aspecte de la misericòrdia maternal de la Mare de Déu: l'aspecte redemptor. Maria és misericòrdia redemptora que actualitza l'obra de Crist a favor dels captius i els pobres; és l'expressió més intensa de l'amor redemptor de Crist com a evangeli d'alliberament.
LA MARE DE DEU DE LA MERCÈ A BARCELONA
La devoció a la Mare de Déu de la Mercè arrenca pràcticament des dels orígens mateixos de l'Ordre que, no oblidem, inicialment estava dedicada a Santa Eulàlia encara que el tarannà marià era constitutiu de la seva identitat i de la seva essència més primitiva.
Ja el 1255 existia una Confraria dedicada a la Mare de Déu de la Mercè i figurava a la incipient església dels frares mercedaris. El 1259 Pere Salat va deixar un llegat perquè a l'església cremaren dues làmpades "una de dia i una altra de nit contínuament davant l'altar de la Santa Maria allà constituït”'. A finals del segle XIII hi va exercir el seu ministeri Fra Bernart de Corbera , qui va introduir el costum de celebrar els dissabtes missa de la Verge i el cant de la Salve.
El convent gaudia de gran predicament a la ciutat, en ser costum que els captius alliberats recorreguessin alguns carrers barcelonins en processó, portant com a exvots les cadenes del captiveri, i visitant la Verge de la Mercè; a la mateixa església publicaven un cartell amb el nom i procedència dels rescatats. La fama del convent de la Mercè va augmentar a mitjans del segle XIV, amb la tradició del prodigi de la conversió del pa en sang coagulada a l'“hom conventual” la nit d'un 8 de desembre. El 1361 es va encarregar a Pere de Moragues l'elaboració de la imatge que avui presideix l'altar de la Basílica, i el nou retaule de fusta d'aquell moment (avui desaparegut).
El Rabal dels Códols està situat al barri marítim, per la qual cosa és molt natural que els primers devots de la Mare de Déu de la Mercè fossin gents del mar, i que entre ells tingués gran predicament la devoció a Santa Maria de Cervelló, de aquí que la imatge de la santa sempre sostingués un vaixell en una de les mans. Durant el segle XV la Verge del Barri de la Ribera es convindrà a Verge de la ciutat.
En aquesta transformació van influir tant els favors de la Santíssima Verge com les processons dels redimits, la presència al temple del cos incorrupte de Santa Maria de Cervelló, el “jus patronatus” dels comtes-reis sobre el nostre convent, el caràcter mercantil de la ciutat de Barcelona, i aquesta allau d'alliberats que a cada redempció fan homenatge al Mestre de la Merçé, i queden un temps a cura del convent. .
La ciutat va agrair a la Mare de Déu de la Mercè la seva ajuda a les pestes de 1651 ia la sequera de 1680. En acabar la plaga de la llagosta d'aquell mateix any el Consell de Cent va declarar, el 25 de setembre de 1687, a Maria de la Mercè Patrona de Barcelona, per: “haver-se extingit aquesta plaga, cosa que es deu a la interposició i protecció de Maria santíssima de la Mercè” i van demanar al papa la confirmació d'aquest títol.
El Consell de Cent va ser magnànim en la restauració de la sagristia el 1687, i en la col·locació dels altars de Sant Pere Nolasc i de Sant Pere Pasqual. A partir d'aquest mateix any es va començar a celebrar a la ciutat el 2 d'agost la festa commemorativa del Descens de la Verge, amb veneració dels Consellers inclosa.
El 13 de febrer de 1692 el papa Innocenci XII va confirmar el culte que, des de temps immemorial, es tributava a Santa Maria de Cervelló. Després de les festes es va decidir construir una capella especial per a la santa, on guardar les seves relíquies, en una urna de plata que amb aquesta finalitat van regalar els Consellers el 1693. Es va beneir la capella de la santa el 12 d'agost de 1708. El mateix papa va traslladar al 24 de setembre la festa de la Mercè, que fins aleshores se celebrava el diumenge més proper a l'1 d'agost, i el 22 de febrer del mateix any 1696 va fer extensiu l'ofici i missa de la Mare de Déu de la Mercè a tota l'església .
El 1711 l'Ordre va obtenir el poder cantar missa pròpia en comptes de la votiva dels dissabtes. El 1789 l'Ordre de la Mercè va rebre el privilegi de poder celebrar missa solemne a les 12 hores de la nit precedent al 24 de setembre. El 2 d'agost de 1794 es va introduir “et in descensione” al prefaci propi de la missa de la Mercè.
Des de mitjans del segle XVIII el convent sostenia una escola gratuïta per a nens pobres i el Pare Joan Oliva hi va fundar l'Escolania de la Mercè, gràcies al llegat testamentari de Josep Gloria. Al primer terç del segle XX era el seu director Lluís Millet i Pagés, fundador de L’Orfeó Català. L'Escolania va desaparèixer el 1978.
El 1861 la Diòcesi de Barcelona va obtenir l'ofici i missa propis de la Mare de Déu de la Mercè. El 27 de febrer del 1868 va ser declarada Patrona de Barcelona i del seu Bisbat. Es va aprofitar la festa del dos d'agost per donar gràcies pel favor especial que s'acabava de rebre.
El 21 d'octubre del 1888 la imatge de la Mare de Déu de la Mercè és coronada a la catedral pel bisbe de Barcelona, Jaume Català, complint l'aprovació del papa Lleó XIII de 31 de maig. Els oficiants i el poble van cantar “Els goigs de la Mare de Déu de la Mercè”, que va escriure Mossèn Jacint Verdaguer per a aquesta ocasió, amb música del mestre Josep Rodoreda: “Estel de Barcelona/ reina de la Mercè/ al poble que us corona / doneu-li amor i fe". Aquest mateix any Lleó XIII eleva a ritu doble per a tot Espanya el prec de la Mare de Déu de la Mercè; i, des del 1904, tots aquells que visitin l'església de la Mercè el 24 de setembre, poden guanyar jubileu.
El 24 de setembre del 1918 Barcelona va celebrar amb gran solemnitat el VII Centenari del Descens de la Verge i de la fundació de l'Ordre de la Mercè. El bisbe Reig i Casanova, a la Plaça de Catalunya, va imposar el ceptre a la Verge. El papa Benet XV va concedir a l'església de la Mercè el títol de Basílica menor, en commemoració de la qual cosa es va col·locar, en una de les portes de l'altar major, una estàtua del bisbe Reig agenollat davant del pontífex, rebent l'esmentat privilegi.
A l'inici de la Guerra Civil Espanyola, les gestions de la Sra. Teresa Coll Muñarch van salvar la imatge de la Mercè. Primerament la va treure de l'església en ser cremada aquesta al juliol de 1936 i la va portar a Capitania General i el 27 de setembre de 1936 la va lliurar a la Junta de Salvació del Patrimoni, en dipositar-la al Museu d'Art de Catalunya.
La imatge de la Verge va tornar al seu lloc el 24 de setembre de 1939. Prèviament va ser restaurada per Feliciano Veciana, de Barcelona, ja que presentava un petit desperfecte al front, i li faltaven un braç i les dues mans, trobats el 1936 casualment entre l'enorme munt de runes de la basílica després de l'incendi. La Sra. Teresa Coll Muñarch va morir el 31 de maig de 2001; uns anys abans la Germandat de la Mercè la va admetre entre els seus membres com a Germana de la mateixa.
El cos de Sta. Maria de Cervelló el va guardar amagat a casa seva el Sr. Francesc Ràfols Fontanalls, qui el va lliurar a la basílica en acabar la contesa.
Entre el 1940 i el 1976 la Basílica de la Mercè va ser restaurada. Els escultors Miquel i Llucia Oslé fan la gran imatge que remata la cúpula; Joseph Obiols i Pau Macià i Pons laboren a les pintures al fresc i murals de l'interior; es restaura i entronitza la imatge de la Mare de la Mercè el 1959, per al 1963 col·locar-la sobre un magnífic tron de plata, que descansa sobre una pedra tallada de Montserrat.
Des del 1964 la sagrada imatge es pot contemplar sense els vestits superposats que la cobrien. El baldaquí barroc de marbre de l'altar major va passar a la capella de la Soledat i es va restaurar la façana procedent de l'antiga església de Sant Miquel. El 1981 es va urbanitzar la Plaça de la Mercè en enderrocar la poma de pisos que l'ocupava.
I Fins aquí aquest petit recorregut per la història de la Mare de Déu de la Mercè a Barcelona. Quines belles i consoladores ressonen sota les seves voltes les solemnes estrofes dels Goigs de la Mare de Déu de la Mercè de Mossèn Jacint Verdaguer:
“Dels captius Mare i Patrona / puix del cel ens heu baixat: / Princesa de Barcelona, Protegiu vostra ciutat'….