El nou Orgue de la Basílica
L'actual instrument és obra de Cayetano Estadella. L'organer va completar el 1941 una primera etapa amb la construcció de la caixa, la consola de quatre manuals, el moble de paret, i dos dels teclats, deixant en funcionament 23 registres i 1.236 tubs.
Diverses vicissituds, com la mort del mateix constructor el 1944 i les dificultats de la postguerra, van ser la causa que aquest òrgan no aconseguís desenvolupar mai totes les possibilitats previstes al projecte original.
Aquest orgue ha tingut diverses temptatives per poder ser acabat, com la de l'organer i cunyat d'Estadella, Pau Xuclà o l'última a càrrec d'holandès E. Ottes qui cap a l'any 2000 va construir una nova consola de 3 teclats i va instal·lar una transmissió mecànica sense arribar a concloure els treballs, quedant un instrument inacabat i caòtic.
L'òrgan presenta un cert estat d'abandonament en bona part dels seus elements: caixa, mecanismes, alimentació de l'aire amb moltes fuites, harmonització del so... Mostra diverses afectacions de corc, els adorns de pell a les manxes i motors de registres estan molt degradats i hi ha altres peces deteriorades, com el calaix del motor amb perill dincendi.
A nivell funcional, la deficiència major és la duresa extrema dels teclats, amb valors que superen els 500 grams (el doble dels valors màxims admissibles) i que fan impossible que l'organista pugui tocar amb un mínim de comoditat. En aquest estat l´acompanyament litúrgic és molt difícil i l´ús per a concerts impossible.
Des de fa uns anys, la Germandat de la Mare de Déu de la Mercè ha iniciat una sèrie d'estudis i consultes per prendre la decisió més oportuna quant a la restauració de l'òrgan. Gràcies a Déu, i especialment als esforços i tenacitat tant dels membres de la Junta com, molt especialment, del seu president el Sr. Ignasi Riera, el dia 9 de novembre de 2016 es va signar un contracte amb el Mestre organer Gerhard Grenzing per la construcció un òrgan nou, que es podria estrenar el proper 2018, dins del 800 Centenari de la fundació de l'ordre de la Mercè.
GERHARD GRENZING, mestre organer
De la mateixa manera que, des de fa segles, hi ha hagut mestres arribats del nord d'Europa, Gerhard Grenzing es va establir aquí fa 46 anys per tenir cura del llegat cultural dels òrgans al territori català, tasca començada a Mallorca. Després de crear, juntament amb la confiança del seu equip, més de 150 instruments nous a tres continents, és el seu desig aportar la seva llarga experiència i nous valors per a l'enriquiment de la cultura organística del país.
EL PANORAMA HISTÒRIC
Poques ciutats europees poden gaudir com a Barcelona d'un títol com a “ciutat internacional d'òrgans”. Altres models serien, encara que amb limitacions, París i Brussel·les. Des del segle XIV la ciutat comtal ha estat el punt de trobada de mestres vinguts des d'Alemanya, Flandes, França i Suïssa que han intercanviat els seus coneixements amb els organers locals.
Fruit d'aquest gresol ha estat l'escola organera catalana amb obres excepcionals de mida i recursos musicals molt desenvolupats ja des del segle XVI. Com a exemple es pot citar l'instrument de Johann Spinn von Neuern a la basílica de Santa Maria del Mar a Barcelona al voltant del 1480. La façana de l'orgue de la catedral barcelonina i fins i tot els seus grans tubs conservats daten del 1539, obra del mestre Pere Bordons (1547) i els seus companys Peris Arrabasa i Fermin Granollers.
També és el cas a la Basílica de la Mercè: l'instrument que es va perdre a la guerra civil va ser creat a finals del segle XVIII per Jean-Pierre Cavaillé, fundador a Barcelona de la dinastia Cavaillé Coll, i posterior exponent i referència per als òrgans romàntics del segle XIX a escala mundial.
FILOSOFIA DE L'OBRA
influenciat per l'escola catalana, desenvolupada des del segle XIV fins a principis del segle XX. Hem de tenir en compte que la construcció de l'instrument no s'ha d'enfocar com una rèplica d'un instrument històric, sinó com un reflex de l'evolució de segles a la història dels òrgans i, alhora, estretament vinculat amb la tradició dels organistes locals . La presència de l'òrgan a la vox populi catalana s'expressa encara avui amb moltes dites malgrat que aquests instruments ja no existeixen a molts llocs. Una de les pèrdues artístiques més importants a Catalunya durant la Guerra Civil en van ser els òrgans. La recuperació d'aquest tresor immens ha estat molt lenta, i també la recuperació de l'ambient musical al seu entorn.
Cal tenir en compte que les reverberacions llargues obliguen a una harmonització exquisida ja que el vent ha de ser viu per afavorir un so càlid, i la mateixa harmonització d'alta qualitat és necessària per poder omplir el gran espai, encara que estigui totalment ocupat. L'instrument es projecta sota l'horitzó d'experiències i innovacions pròpies. La tendència actual a la construcció d'òrgans d'aquesta categoria és incorporar els èxits i els guanys tècnics i estètics de segles anteriors en un disseny i material actualitzat.
Aquest és el cas, per exemple, de la mecànica directa i penjada, no superada en el tacte sensible o l'alimentació viva d'aire mitjançant manxes clàssiques, evitant els extrems entre un vent rígid i un altre que seria inestable.
ESTIL
Un òrgan ha de ser àmpliament versàtil en sentit estilístic i, alhora, ha de tenir la seva pròpia personalitat, que no només es defineix a través dels noms i de la quantitat dels registres projectats: l'òrgan com a obra d'art ha de ser una unitat i tots els detalls i elements són significatius, des de la filosofia de la seva missió i entorn fins als mecanismes, l'alimentació de vent i sobretot els càlculs, l'elaboració artesanal, l'harmonització i la veu dels seus tubs.
En aquest cas, es proposa un instrument de tres teclats i pedal que componen quatre cossos musicals clàssics. Aquest projecte recull un ampli panorama de possibilitats interpretatives. L´avantprojecte per a la construcció de l´Òrgan de la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè contempla la recuperació d´una tradició ancestral a Catalunya per obtenir un instrument de culte, en les funcions litúrgiques solemnes i per a la cultura amb possibilitats de celebrar concerts d´alt nivell.
LA REALITZACIÓ
La proposta contempla fer actuacions que, respectant la configuració del moble, aporten millores estètiques i musicals. Essencialment es tracta de convertir les actuals gelosies expressives en castells de tubs cantants. La composició del moble està basada en cinc castells; la disposició dels tubs de les torres laterals i la torre central es repeteix situant el tub més gran al centre. Aquestes tres torres destaquen per les motllures i per la decoració que les corona, donant esveltesa i grandiositat al moble. Les talles barroques que decoren la part superior del moble uneixen en una línia les cinc torres. Destaquem que el tub més gran de la façana és un G# del Flautat 16', això vol dir que parlem d'un òrgan que podríem catalogar dins del grup dels grans instruments, ja que les mesures dels òrgans les determinen els tubs més grans de la façana.
Aquí donen un aspecte impactant i majestuós que enriqueixen l'estètica que serà alhora corresposta pel so. També proposen fer petites millores a l'estètica de la cadira, essencialment per rearmar les torres rodones. Una lleugera modificació que facilitarà també la visualització de la rosassa des del centre del temple.
CONSTRUCCIÓ
SECRETS: Els secrets seran els tradicionals de corredores i tapa. Les corredores ajustaran amb volanderes de caixmir o un sistema similar. Les vàlvules seran de cedre folrades amb pell i tetines de plom.
CONSOLA: La consola estarà construïda en roure. Les mesures respectaran les normes europees, amb els aspectes característics següents de casa nostra: -Els teclats es muntaran horitzontalment, sense inclinació. -Els Sostenits seran paral·lels. -Els Acoblaments normals seran mecànics. Hi haurà un interruptor amb clau per als ventiladors, connectant alhora l'enllumenat del pedal com a control, així com il·luminació de les partitures. Les tecles seran xapades en banús o similar i els sostinguts de boix o fustes similars. El pedal de roure serà de forma paral·lela, situació de re#2 sota re#3 dels teclats i tindrà un seient de roure.
MECÀNICA: La mecànica serà directament penjant i la transmissió de màxima sensibilitat. Les varetes seran de cedre amb regulació a la consola. Les reduccions seran de molinets d'acer, amb seccions pròpies per evitar torsions, i braços d'acer soldats als extrems i els coixinets de fusta, els eixos de llautó amb ajustament automàtic, evitant frecs i sorolls.
TUBS: Cal fer un estudi detallat dels tubs existents a l'òrgan, la qualitat, l'estat de conservació i, pel rendiment musical, la possibilitat d'integració en el nou instrument. És possible que els registres més interessants com el de la Flauta Catalana de l'instrument actual puguin ser incorporats al nou instrument. Aquests tubs han de ser restaurats. Es restauraran els cops, les esquerdes, els forats i altres danys que hagin patit. Els nous tubs seran parcialment construïts al nostre propi taller. Els aliatges seran: - 86% per a tubs de façana i de caràcter principal, - 46% per a Flautes, de caràcter principal així com fusta per als baixos.
MECANISMES DE REGISTRES: Els tiradors de registres seran en estil tradicional, poms de fusta noble amb el nom del registre gravat. Lactuació serà electrònica i, alhora, per facilitar la tasca de lorganista, es disposarà dun ordinador amb un mínim de 3.000 combinacions lliures per als registres.
ALIMENTACIÓ DE VENT: S'efectuarà a través d'un motor-ventilador silenciós i diverses manxes reguladores situades dins del moble, de concepció clàssica per a una alimentació viva dels tubs.
MATERIALS EN GENERAL: Els materials seran escollits i d'alta qualitat. Les fustes parcialment curades al natural. Es reserva la possibilitat de substituir els materials indicats per altres de semblants.
HARMONITZACIÓ Els tubs seran tallats exactes a partir d'1 1/3'. L'afinació serà de 440 Hz a 20 ° C. La decisió definitiva sobre el punt d'afinació i el temperament s'han de comunicar al principi de l'harmonització. L'harmonització serà clara, càlida i de màxima qualitat en tots els detalls perquè el so resulti sempre atractiu i viu. Tots els tubs estaran ben equilibrats, els diferents plans sonors ben matisats i la llengüeteria atacarà amb rapidesa. Tota lestructura sonora de linstrument i cadascun dels tubs seran adaptats a lacústica de l'edifici.